Hui
dia 11 de Setembre diada nacional catalana volem commemorar la darrera defensa
de Barcelona com a símbol de la resistència del poble català.
Des
d’Arran La Costera
hem plantat una estelada a la muralla del castell de Xàtiva com a simbologia de
que la lluita continua i de que encara que passe el temps la lluita sempre és la
mateixa, la lluita contra el imperialisme espanyol que tants segles porta
volent-nos destruir.
Perquè bé siga el 25 d’abril o el 11 de setembre la lluita
és la mateixa i la commemoració també, volem rebre homenatge a tots els que un
dia varen lluitar per uns ideals i una terra, com ara estem fent nosaltres.
Aquests
herois van ser derrotats, però la flama mauleta continua encara viva.
A
continuació vos deixem el manifest d’aquesta diada.
El jovent dels Països Catalans vivim una situació convulsa que ja fa massa temps que dura. Fa més de cinc anys que la crisi capitalista colpeja durament les joves del nostre país amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a serveis bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la cultura. Parlem de la mateixa crisi capitalista que treu de casa seva més de 40 famílies cada dia, que ha abocat un quart de la nostra població a la pobresa i sotmet a milers de persones migrades a condicions de vida infrahumanes.
La nostra situació té uns culpables ben clars. Però sobretot, té uns beneficiaris. Són aquells que l’han provocada i que l’aprofiten miserablement per accentuar de forma definitiva el saqueig a les classes populars en forma de retallades, rescats de bancs i caixes i privatitzacions de serveis públics i sectors estratègics. Parlem del poder econòmic i financer: d’empresaris i banquers. Tot plegat, amb la el beneplàcit d’una casta política i sindical còmplice que a sobre s’omple les butxaques en incomptables trames de corrupció.
També són constants els atacs que rebem de forma repetida des de l’espanyolisme reaccionari ultraconservador. Atacs especialment dirigits contra la llengua i cultura catalanes, com també contra el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. Exemples d’això són la polèmica llei impulsada pel ministre Wert o la reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón, entre moltes d’altres. En aquest darrer sentit, som conscients que és només des de la lluita feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre nosaltres el sistema patriarcal.
La independència dels Països Catalans resulta essencial per deslliurar-nos d’aquesta situació.El vell autonomisme està mort i enterrat. Així ho demostra el procés sobiranista iniciat en una part del país i que es materialitza des de fa anys en forma d’importants mobilitzacions com les consultes populars, la manifestació del passat Onze de setembre o la cadena humana convocada per la propera diada del Principat. Cal celebrar aquest pas endavant, però sempre amb la ferma convicció que la independència ha d’anar necessàri ament acompanyada d’un procés de transformació integral de la nostra societat. Cal desvincular-nos de l’Estat Espanyol i Francès. Però també de la Unió Europea, del capitalisme i el patriarcat. És aquesta l’única via que permetrà al poble català canviar-ho tot per saber-se veritablement sobirà.
Cal seguir treballant per la independència de la nació completa. Hem de seguir plantejant la llibertat política al conjunt dels Països Catalans. No ens val la independència de quatre províncies. Resignar-s’hi suposaria la renúncia a segles de lligams històrics, econòmics i culturals, així com a dècades de lluita independentista arreu del país. És en l’actual context d’auge de l’independentisme que cal que ho seguim dient tan fort i clar com hem fet sempre: la nostra nació s’estén al Nord de l’Albera, travessa el Túria, toca la Vall de l’Isabena i salta per la Mediterrània. Va de Sales a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
No podem confiar el futur del país als gestors de la nostra misèria. Bona part dels gestors de l’autonomisme i el capitalisme a casa nostra s’han vist forçats a adoptar de forma inevitable el discurs de l’independentisme. Però això no ens ha de fer perdre el Nord. Perquè no podem deixar el país en mans dels qui porten dècades fent el joc als estats espanyol i francès. A aquells qui ens envien a servir cafès a Londres mentre es venen l’aigua als capitalistes espanyols i regalen el territori a canvi de macro-projectes com el Barcelona World. Els responsables dels EROs, de deslocalitzar empreses i de mantenir un sistema econòmic injust, basat en la desigualtat. Els responsables de mantenir als Països Catalans l’economia del totxo, l’especulació i el sol i platja. No deixarem que ens segueixin governant els qui reprimeixen sense escrúpols el jovent que lluita des de fa un quart de segle per la independència i el socialisme als Països Catalans. El poble ha de ser el centre actiu del nostre procés d’emancipació. No només ha de ser consultat, sinó que n’ha de ser protagonista.
La desobediència i l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació nacional i social. És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent dels Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per revertir la nostra situació. Cal que trenquem les regles dels estats espanyol i francès, del capitalisme i del patriarcat. Només d’aquesta manera podrem ser capaços de canviar-ho tot i construir un país lliure de tota forma d’opressió i explotació.
11 de setembre de 2013:
El jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
29 de setembre de 2013
