Parir és un dret i no una imposició! No a la contrareforma de l'avortament!
El passat 20 de desembre del 2013 el Ministre de Justícia del PP Alberto Ruiz Gallardón, va anunciar la reforma de la llei per la interrupció involuntària de l’embaràs. Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seua intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.
Aquesta reforma no es pot entendre sinó com una atac cap al dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, per part del sector espanyolista ultracatòlic més caspós de bracet amb el PP.
El dret a l’avortament és un dret inalienable, que no admet cap decisió contrària per molt que puga ser sustentada en majories parlamentàries. El dret a decidir sobre si dur a terme o no el propi embaràs és un dret que tenim totes les dones. I l’ús d’aquest dret ha de ser universal i gratuït. Només així es pot garantir la igualtat d’oportunitats. Perquè a qui condemna aquesta contrareforma és a les dones de les classes populars que decideixin avortar. Les famílies de classe alta, catòliques o no, sempre han trobat la fórmula per poder avortar amb garanties sanitàries, previ pagament d’una quantitat prohibitiva per a les dones de classes populars. És a aquestes dones a qui la contrareforma condemnarà a fer avortaments de forma clandestina, amb el risc que això implica sobre la pròpia vida, o a portar a terme una maternitat no desitjada, o insostenible per motiu econòmics o afectius, fet que considerem d’una gran irresponsabilitat social.
Ja n’hi ha prou que siguem les dones que carreguem a les nostres espatlles la seva crisi, el seu deute i ara el seu feixisme.
El passat 20 de desembre del 2013 el Ministre de Justícia del PP Alberto Ruiz Gallardón, va anunciar la reforma de la llei per la interrupció involuntària de l’embaràs. Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seua intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.
Aquesta reforma no es pot entendre sinó com una atac cap al dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, per part del sector espanyolista ultracatòlic més caspós de bracet amb el PP.
El dret a l’avortament és un dret inalienable, que no admet cap decisió contrària per molt que puga ser sustentada en majories parlamentàries. El dret a decidir sobre si dur a terme o no el propi embaràs és un dret que tenim totes les dones. I l’ús d’aquest dret ha de ser universal i gratuït. Només així es pot garantir la igualtat d’oportunitats. Perquè a qui condemna aquesta contrareforma és a les dones de les classes populars que decideixin avortar. Les famílies de classe alta, catòliques o no, sempre han trobat la fórmula per poder avortar amb garanties sanitàries, previ pagament d’una quantitat prohibitiva per a les dones de classes populars. És a aquestes dones a qui la contrareforma condemnarà a fer avortaments de forma clandestina, amb el risc que això implica sobre la pròpia vida, o a portar a terme una maternitat no desitjada, o insostenible per motiu econòmics o afectius, fet que considerem d’una gran irresponsabilitat social.
Ja n’hi ha prou que siguem les dones que carreguem a les nostres espatlles la seva crisi, el seu deute i ara el seu feixisme.
Perquè nosaltres decidim! Nosaltres desobeïm!
Xàtiva, Països Catalans, 3 de febrer de 2014.
Xàtiva, Països Catalans, 3 de febrer de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada